Dia de la dona treballadora

El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i està reconegut per la Organització de les Nacions Unides (ONU). És un diada tradicionalment aprofitada per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seua participació juntament amb l'home al camp del treball i la societat en general.

La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona s'atribueix a la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica.

A banda de tot això, jo sols puc afegir que em pareix que aquest dia deuria d'anomenarse simplement dia del treballador, ja que si el que es pretén amb aquest és la igualtat o fins i tot la no discriminació, no deuria d' haver ninguna diferència entre home i dona, i per tant crec que el nom del dia és una mica inadequat.
Pero també he de dir que em pareix fantàstic que aquest dia es puga celebrar, que la mort de les cent dones a la fàbrica a Nueva York es puga recordar i que almenys servisca per a dir que lo estem aconseguint, que dia a dia i pas a pas podrem dir que vivim en una socientat on no hi ha ninguna diferència entre nàixer home o nàixer dona.

Per últim, afegir que el color malva de la publicitat que es fa i tot el que podem trobar d'aquest dia és perquè segons es diu, el color de la tela amb la que es treballava el dia de l'incendi era aquest.

Shrek

Sé que poca gent, practicament ningú dels meus companys parlarà d'una pel·lícula de dibuixos animats com és aquesta, i crec que esixe ha sigut el motiu fonamental d'aquest post, eixe i que aquesta és una de les meues favorites per diferents raons que després nombraré.

Shrek presenta uns pensaments clarament irracionals: 'no sóc més que un lleig i estúpid ogre egoísta...estic millor sol...'. Entén que el seu aspecte, segons ell, lleig i horrible, no el fan acceptable per a la resta del món i que ningú el pot voler. Per això, s'amaga després de múltiples 'capes' que utilitza com a cuirasses per a protegir-se de l'exterior.

Aquesta història, la història d'aquest ogre esúpid enamorat de Fiona, una bella princesa que acabarà convertint-se en ogre també, mostra una sèrie de valors fonamentals dels que veiem cada dia a la nostra societat, de valors com poden ser l'amistat amb el seu amic "Asno"o l'amor. També es mostra el rebuig cap al material i la superficialitat de la gent.
Recomane aquesta pel·lícula aparentment de xiquets, és molt bona, i el que tinga el gust de vore-la disfrutarà d'una bona estona.

Carnestoltes i alcohol

Hem eixit al periòdic!! Crec que en un dia com el del dissabte passat no és possible no divertir-se al carrer d'Elx.
Hem triomfat, estic segura!
D' on han eixit dues bob esponjes, un faraó recent traigut del mateix Egipte i una boja xiqueta disfressada de "pipí calzaslargas" amb el seu mico i tot ?
És impressionant, gent disfressada per tota banda, música, rises i fins i tot festa.
Sí, en definitiva, molta festa!
Per als xics de hui en dia, aquesta festa de la que parle va sempre lligada a l'alcohol, i el trobe penós i una mica patètic segons el meu punt de vista i la concepció que ara tinc de "festa". Crec,és més, tinc comprovat que no fa falta i menys en un dia com aquest del que estic parlant beure i acabar la nit sense recordar res, o acabar assegut al banc d'un simple parc marejat, i... quina llàstima, no?
Però bé, crec també que això no es podrà resoldre mai tampoc.

Açí, la foto al periòdic que he nombrat abans.

Jo sempre he sigut d'eixes persones que sempre estan a favor de que cadascun faça el que vulga respectant sempre al rest, però ja dic que si la meua simple opinió serveix per a qualsevol que ho llija, disfrutar dels amics, de la nit, de la festa en definitiva és millor sent coscient cada segon. Almenys, jo ho tinc comprovat, i puc prometre que no vos penedireu.

Unes vacances com altres

Estic pensant de què puc escriure hui, i com la setmana passada vaig fer un post del meu viatge a Londres, com ja vaig dir, impressionant, ara crec que contaré com puc passar el meu temps igual o millor a casa amb els meus.
Parlaré de, per exemple, les vacances d'estiu, que per a mi solen ser molt paregudes cada any, ja que l'economia no permet fer gran cosa.
Quasi sempre estic al meu camp açí, a Elx.
Aquest es troba al costat del dels meus oncles, i això és fantàstic per què la meua relació amb ells no pot ser millor.
Aquesta casa a la que passe el mes d'agost és humil, menudeta, però molt acollidora.
Segur que a qualsevol que li preguntaren on passaria les volgudes vacances d'agost no anomenaria el meu xicotet refugi al que puc allunyar-me del món uns quants dies, però per al meu parèixer, els dies que passe allí, els diners no els poden comprar.

Crec que una de les raons fonamentals per la que les meues vacances son així, és pel meu germà Raúl, ell és petit, ahir mateix va complir set anys, y crec que el meu camp és el lloc en el que millor pot estar, i no perque siga un poc salvatge, que ho és, sino perquè allí es comporta com una altra persona, allí no té límits com al pis en la ciutat.

Ell conta cada dia que passa per a que arribe agost, i quan per fin es complisc el seu desig, és una persona nova.

Segons ma mare, el meu germà i jo som iguals, ella diu que jo també estaba pendent del calendari des de juny fa uns anys.

Per això, per molt que m'agrade viatgar, per molt que puga dessitjar tindre més diners, sempre podré dir que tinc moltíssimes coses mijors, d'eixes que es valoren per damunt de qualsevol altra.

Londres

Ja cansada de parlar sobre sèries de televisió que m’agraden i de la impressió que tinc d’elles, he decidit canviar de temes, i el que més m’apeteix ara és parlar sobre moments únics de la meua vida, moments que m’han agradat viure i que no seré capaç d’oblidar mai.

El primer post serà del meu viatge a Londres.

Era la primera vegada que jo eixia del país sense els meus pares, i la veritat, fou una experiència única i meravellosa.

El primer dia no podia creure on estava. Tot era nou i molt, molt bonic.

Vaig conèixer gent molt interessant, fins i tot a gent que ara va a la meua classe i amb els que mai havia parlat.

També va ser una bona experiència per practicar angles, encara que, la veritat, pel carrer es podia escoltar quasi més espanyol que angles.

Mai podia imaginar que seria un viatge com aquell, han sigut els quasi quatre-cents euros millors gastats en molt de temps.

Els silencis de Maria

-Per què li agrada a l´ Hèctor Laura Ferrer? A quina cosa es fixa a primera vista?

-Com s´anomena el primer marit de la Maria?

-Amb quantes dones "compartia" la Maria al seu marit?

-Quants fills tenia el Hàfez amb les altres dones?

-Quants anys va estar la Maria a Dubai?

-Què li donen a la Laura important de la vida de la Maria? Qui se´l dóna?

-Amb qui està embolicada la Laura?

-Qui és el millor amic de l´ Hèctor a la presó?

-Qui és en realitat la Laura Ferrer?

-Que li passa a a l´ Hèctor al final del llibre?

Sara Miranda i Lucas Fernàndez

Lucas és la debilitat de Sara. I a pesar de que Lucas és molt major que ella, la filla de Paco Miranda i Lola està botja d' amor ell i no dubta en enfrontar-se als seus propis pares per aconseguir estar amb Lucas.

La situació es torna pràcticament insuportable per a la jove ja que Paco pensa que Lucas, al que ha cuidat com un fill més des que el seu pare desapareguera, no és la persona més adequada per a la seua filla. Aquesta aventura fa que la parella viva una temporada junts, el que acaba amb la carrera policial de Lucas i amb el matrimoni de Paco.

Sara té que triar entre els seus pares i l'amor de la seua vida, Lucas, però el seu remordiment és tal, que decideix tornar a casa amb els seus pares. Lucas, desesperat, intenta reconduir la seua vida.

 Aquest busca altres camins per a oblidar Sara i per altra banda, ella pareix que ha trobat un nou amor, més jove, i per als ulls dels seus pares, més adequat per ella. 

Però res d'això fa resultat, pense que per molts distanciaments que hi haja pel mig, mai podran oblidar-se ningú de l'altre, i el mostren amb una bonica i original boda, al final de la sèrie, aquesta relació és la que més intensament es viu al llarg de la divertida i apasionada sèrie.