Siguem l'excepció que trenque la regla

Hui m'ha abellit parlar d'un tema que crec que està afectant cada vegada més a la nostra societat i és d'eixos que no tenim tot ho present que deuríem. 

Si ens parem a pensar en com vestim, com ens comportem, o si ens fem (franja) o ens tintem el pèl blau verd o groc, ens adonarem de que ens guiem per 'lo que es lleva' i 'lo que està de moda'. Som masses de gent que es mou per ideals de moda i no pel que de veritat ens agrada. I crec que d'ací vénen també molts problemes com l'anorèxia i la bulímia, i és que probablement si enviàrem a una model actual als anys trenta, la portarien a engreixar abans de que desfilara. Contrasta molt i és molt xocant o cridaner que ara si no mides metre setanta i peses cinquanta quilos, si portes uns pantalons verds de vellut verd amples i no el nou model estret de talla 32 que ha sorgit al nou desfil de NY ja no eres guapa, ja no eres moderna o ja no vas a la moda... i per tant pots tindre per assegurat que et miraràn.
I ara jo em pregunte, en quina classe de societat vivim? Per què no regir-nos pels nostres propis gustos i ideals sense pensar en els gustos de la nostra societat?
I si voleu portar el pèl groc, verd o morat porteu-ho, i si preferiu els pantalons de campana o de vellut als de pana,  per què no? 
Cal canviar estos ideals i estes modes que tot el món seguix i fer d'esta zoociedad una societat nova, amb gent que no es deixe guiar i amb personalitat. 
Tant de bo algun dia tots ens conscienciem d'açò.