A la meua germana francesa,

Hui vull parlar del que se sent quan deixes part de tu en una altra part del món. 

L'any passat vaig fer un intercanvi amb una xica francesa de la meua edat, la veritat és que em vaig tomar el viatge com una aventura més en compte d'un viatge amb la finalitat d'aprendre, a pesar de l'amor i tot el que m'agrada el francés. Em vaig llançar a l'aventura, i probablement fins ara puc dir sense equivocar-me que eixa ha sigut la millor experiència de la meua vida, una experiència curta, sí, però intensa. Fer un viatge d'aquestes característiques et fa madurar, aprendre, guanyar confiança en ti mateixa, saber desenvolupar-te sense ningú que t'ajude a fer-ho i parlar amb la gent amb la que segur que sols comparteixes aficions, perque de llengua i cultura molt poquet tens de paregut. I parlar, i parlar i mes parlar... conèixer gent fantàstica a qui comences a estimar en tres dies, vore com una família que no et coneix de cap et tracta com un membre més, fent l'impossible per a què et sentes com en la teua casa.

Cada nit contar-li a eixa persona una cosa diferent de la teua vida, i saber que t'estaràs expressant com els indis, i riure cada segon per això. 

I al final, després de dies de gran convivència, d'amistat, d'haver compartit roba, maquillatge, secrets, excursions, passejos, nits, festes i torne a repetir, amistat, et dónes compte que has aprés. T'adones de que saps francés, o el poc que saps és prou per a disfrutar de eixa nova gent, de noves terres, de noves experiències, i et dónes compte també que t'has d'anar, i patixes, i plores, i t'abraces a la teua nova germana francesa com si fóra l'última vegada que fores a veure-la, i sincerament, puc dir que eixe va ser el pitjor moment del meu viatge, la despedida, eixe moment va ser el que em va fer comprendre que vaig viure tot el que podia viure allí, i m'alegra saber que ho vais fer al màxim.

Amb açò només vull incitar-vos a viatjar, i per què no a fer intercanvis, i a deixar-vos trossets de vosaltres perduts pel món. Vos invite a decubrir nous idiomes, i amb ells nous llocs i noves cultures, al cap i a la fi vos invite a disfrutar. 

I per últim, puc dir-vos que tinc clar que tornaré a veure a Brenda, ella és la part de mi que es va quedar en Metz, França.

FINS PROMPTE