Unes vacances com altres

Estic pensant de què puc escriure hui, i com la setmana passada vaig fer un post del meu viatge a Londres, com ja vaig dir, impressionant, ara crec que contaré com puc passar el meu temps igual o millor a casa amb els meus.
Parlaré de, per exemple, les vacances d'estiu, que per a mi solen ser molt paregudes cada any, ja que l'economia no permet fer gran cosa.
Quasi sempre estic al meu camp açí, a Elx.
Aquest es troba al costat del dels meus oncles, i això és fantàstic per què la meua relació amb ells no pot ser millor.
Aquesta casa a la que passe el mes d'agost és humil, menudeta, però molt acollidora.
Segur que a qualsevol que li preguntaren on passaria les volgudes vacances d'agost no anomenaria el meu xicotet refugi al que puc allunyar-me del món uns quants dies, però per al meu parèixer, els dies que passe allí, els diners no els poden comprar.

Crec que una de les raons fonamentals per la que les meues vacances son així, és pel meu germà Raúl, ell és petit, ahir mateix va complir set anys, y crec que el meu camp és el lloc en el que millor pot estar, i no perque siga un poc salvatge, que ho és, sino perquè allí es comporta com una altra persona, allí no té límits com al pis en la ciutat.

Ell conta cada dia que passa per a que arribe agost, i quan per fin es complisc el seu desig, és una persona nova.

Segons ma mare, el meu germà i jo som iguals, ella diu que jo també estaba pendent del calendari des de juny fa uns anys.

Per això, per molt que m'agrade viatgar, per molt que puga dessitjar tindre més diners, sempre podré dir que tinc moltíssimes coses mijors, d'eixes que es valoren per damunt de qualsevol altra.

Londres

Ja cansada de parlar sobre sèries de televisió que m’agraden i de la impressió que tinc d’elles, he decidit canviar de temes, i el que més m’apeteix ara és parlar sobre moments únics de la meua vida, moments que m’han agradat viure i que no seré capaç d’oblidar mai.

El primer post serà del meu viatge a Londres.

Era la primera vegada que jo eixia del país sense els meus pares, i la veritat, fou una experiència única i meravellosa.

El primer dia no podia creure on estava. Tot era nou i molt, molt bonic.

Vaig conèixer gent molt interessant, fins i tot a gent que ara va a la meua classe i amb els que mai havia parlat.

També va ser una bona experiència per practicar angles, encara que, la veritat, pel carrer es podia escoltar quasi més espanyol que angles.

Mai podia imaginar que seria un viatge com aquell, han sigut els quasi quatre-cents euros millors gastats en molt de temps.

Els silencis de Maria

-Per què li agrada a l´ Hèctor Laura Ferrer? A quina cosa es fixa a primera vista?

-Com s´anomena el primer marit de la Maria?

-Amb quantes dones "compartia" la Maria al seu marit?

-Quants fills tenia el Hàfez amb les altres dones?

-Quants anys va estar la Maria a Dubai?

-Què li donen a la Laura important de la vida de la Maria? Qui se´l dóna?

-Amb qui està embolicada la Laura?

-Qui és el millor amic de l´ Hèctor a la presó?

-Qui és en realitat la Laura Ferrer?

-Que li passa a a l´ Hèctor al final del llibre?

Sara Miranda i Lucas Fernàndez

Lucas és la debilitat de Sara. I a pesar de que Lucas és molt major que ella, la filla de Paco Miranda i Lola està botja d' amor ell i no dubta en enfrontar-se als seus propis pares per aconseguir estar amb Lucas.

La situació es torna pràcticament insuportable per a la jove ja que Paco pensa que Lucas, al que ha cuidat com un fill més des que el seu pare desapareguera, no és la persona més adequada per a la seua filla. Aquesta aventura fa que la parella viva una temporada junts, el que acaba amb la carrera policial de Lucas i amb el matrimoni de Paco.

Sara té que triar entre els seus pares i l'amor de la seua vida, Lucas, però el seu remordiment és tal, que decideix tornar a casa amb els seus pares. Lucas, desesperat, intenta reconduir la seua vida.

 Aquest busca altres camins per a oblidar Sara i per altra banda, ella pareix que ha trobat un nou amor, més jove, i per als ulls dels seus pares, més adequat per ella. 

Però res d'això fa resultat, pense que per molts distanciaments que hi haja pel mig, mai podran oblidar-se ningú de l'altre, i el mostren amb una bonica i original boda, al final de la sèrie, aquesta relació és la que més intensament es viu al llarg de la divertida i apasionada sèrie.

"Los hombres de Paco"

Parlaré d´aquesta sèrie de televisió ja que crec que és una de les millors.
Ara bé, començaré dient que és una sèrie se policies, que narra, pot ser amb to de burla, les vivències professionals i personals d´un grup de policies d´un barri anomenat San Antonio.
Els personatges d´aquesta sèrie que va acabar fa uns anys i que va tindre tanta  tanta audiència són molt peculiars.

El meu personatge preferit és Paco Miranda, bo i a vegades incapaç d´enfrentar-se a determinades situacions de crisi. Paco treballa a principalment amb els seus millors amics, companys i homes de confiança Mariano i Lucas, i els tres formen un equip de perdedors que viuen tota mena de situacions disparatades, però sempre des d´un punt de vista humà i proper.
El cap de policia és Don Lorenzo, el sogre de Paco. Aquest home ja és major i té un caràcter estricte i maniàtic. Paco i els seus homes s´esmeren per a que el comissari reconega els seus mèrits
Durant la llarga sèrie, la relació de Paco i Lucas es distancia una mica, perquè l´atractiu jove comença una relació amb la seua filla Sara Miranda, cosa que a Paco no li agrada gens.
Les històries personals es conten a la vegada que les professionals, fins a l´extrem de què un dels casos més importants al que Paco està especialment involucrat, acabarà per afectar tots els protagonistes. Els policies Povedilla, Rita, Curtis i Kike, principalment, ajudaràn Paco en tot, posant la seua vida en perill. Entre aquestos també hi ha relacions fóra de l´àmbit professional.

En definitiva, aquesta sèrie en la meua opinió mereix la pena, i és molt divertida per a veure una nit entre família i passar una bona estona. A mi m´agrada moltíssim.