Parlaré de, per exemple, les vacances d'estiu, que per a mi solen ser molt paregudes cada any, ja que l'economia no permet fer gran cosa.
Quasi sempre estic al meu camp açí, a Elx.
Aquest es troba al costat del dels meus oncles, i això és fantàstic per què la meua relació amb ells no pot ser millor.
Aquesta casa a la que passe el mes d'agost és humil, menudeta, però molt acollidora.
Segur que a qualsevol que li preguntaren on passaria les volgudes vacances d'agost no anomenaria el meu xicotet refugi al que puc allunyar-me del món uns quants dies, però per al meu parèixer, els dies que passe allí, els diners no els poden comprar.
Crec que una de les raons fonamentals per la que les meues vacances son així, és pel meu germà Raúl, ell és petit, ahir mateix va complir set anys, y crec que el meu camp és el lloc en el que millor pot estar, i no perque siga un poc salvatge, que ho és, sino perquè allí es comporta com una altra persona, allí no té límits com al pis en la ciutat.
Ell conta cada dia que passa per a que arribe agost, i quan per fin es complisc el seu desig, és una persona nova.
Segons ma mare, el meu germà i jo som iguals, ella diu que jo també estaba pendent del calendari des de juny fa uns anys.
Per això, per molt que m'agrade viatgar, per molt que puga dessitjar tindre més diners, sempre podré dir que tinc moltíssimes coses mijors, d'eixes que es valoren per damunt de qualsevol altra.
